Qui Som / Manifest

Qui Som?

La Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou (PASP9) l’hem creada els veïns del Poblenou com a reacció a l’agressió que per a les nostres vides i el nostre barri representa la imposició de la Superilla.

Diferents grups de veïns havíem anat parlant entre nosaltres al carrer, per les xarxes, però no va ser fins que alguns van decidir fer una convocatòria oberta, al carrer, a la que hi va acudir més d’un centenar de veïns, que vàrem decidir organitzar-nos com a Plataforma per defensar els nostres drets i la dignitat del barri.

No teníem cap vincle previ entre nosaltres, excepte el de ser veïns del Poblenou. I així ens considerem: veïns. No distingim entre nosaltres si som “illencs” (dins el perímetre de la Superilla), si som “perimetrals” (residents en els carrers del perímetre exterior de la Superilla), si som perifèrics (més enllà de les afectacions directes dites “perimetrals”), si som residents o si som treballadors (assalariats o autònoms) o hi tenim un negoci.

Tots som veïns i tots patim afectacions, perquè les afectacions de la Superilla són múltiples, tantes com realitats conviuen al barri. I, com a veïns, el primer que ens sentim és solidaris entre nosaltres, vivim com a pròpies totes aquestes afectacions, i això és el primer que reivindiquem, una solució conjunta, global, a la situació creada. Vam elaborar un Manifest, que també podeu trobar en aquest web, on vam recollir allò que exigíem.

La Plataforma l’hem posada en marxa començant des de zero, no tenim al darrere cap associació, ni cap entitat, ni cap partit polític, ni res. Només ens tenim a nosaltres, els veïns. I només actuem en aquesta condició: veïns i sobre coses de veïns. En el poc temps que estem constituïts hem après a conèixer-nos, posar-nos nom i cara i a coordinar-nos, i tothom hi aporta allò que pot.

Treballem a partir d’un grup de coordinació i de diferents àrees de treball. Us convidem a implicar-vos en aquesta lluita veïnal, a compartir aquesta voluntat inequívoca de posar fi a aquesta prova pilot de la Superilla i aconseguir per al barri aquelles millores urbanístiques i de mobilitat que sí són necessàries. I fer-ho, ara sí, donant la veu als veïns, sense enganys i sense processos de participació que són autèntiques preses de pèl.

Manifest de Plataforma afectats Superilla Poblenou

La creació de la super-illa de PobleNou ha provocat que un gran nombre de veïns del barri, i de fora del barri, se sentin perjudicats o amenaçats de ser-ho, la qual cosa ha portat a la creació de la Plataforma d’Afectats que presentem en aquest document.

La implementació d’aquesta super-illa té diversos problemes greus:

Deficiències de procediment democràtic.
Incoherència entre la justificació fonamental declarada i els efectes de la mesura.
Problemes de disseny “local”.
Problemes de “relació” del barri amb la resta de la ciutat i Àrea metropolitana de BCN.

1. SOBRE EL PROCEDIMENT DEMOCRÀTIC

El diccionari de la llengua catalana (DIec2) diu el següent:

Democràcia: 1 f. [LC] [PO] Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu.

En la implementació de la Super-illa del PobleNou l’Ajuntament no ha estat democràtic. Pot ser ha complert lleis i reglaments, cosa que dubtem, i esbrinarem. Però a Catalunya sabem prou be que legal, just i democràtic no són conceptes sinònims, sinó que poden funcionar independentment i inclús enfrontadament.

L’Ajuntament no ha estat democràtic perquè no ha compartit la informació ni ha cridat a la participació dels veïns afectats, prèviament a la implementació. I ha estat injust perquè carrega sobre uns veïns els inconvenients, greus, de l’aplicació d’un model marcadament ideològic de ciutat.

Sobta molt que el grup municipal que va quedar primer a les eleccions prometent transparència i participació ciutadana mantingui aquesta actitud.

Pel que fa a les associacions de veïns que l’Ajuntament ha consultat només representen als seus associats, que són pocs, i com ha demostrat la resposta ciutadana, poc representatius dels veïns. Val a dir que aquestes associacions han mostrat el mateix desinterès que l’Ajuntament a l’hora d’implicar els veïns afectats no associats a ells. Han tingut un rol de venedors de l’invent. S’han mostrat com a part del sistema de poder municipal.

2. SOBRE LA INCOHERÈNCIA ENTRE ELS PROPÒSITS DECLARATS I ELS EFECTES OBTINGUTS

ELS PROPÒSIT DECLARAT

L’argument fonamental que han esgrimit els representants de l’Ajuntament i els seus seguidors ha estat la necessitat de rebaixar el nivell de contaminació atmosfèrica a la ciutat. Hi ha hagut al·lusions reiterades a una mortalitat esperada de 3.500 veïns (no han especificat si de BCN ciutat, o de l’Àrea metropolitana…)

Hi han mostrat arguments secundaris com la “recuperació” de sòl públic per a l’ús ciutadà, o la potenciació de l’ús de la bicicleta i el transport públic, o la lluita contra el cotxe.Ja de manera menys pública els representants de l’ajuntament i els seus seguidors han fet referència a possibles sancions econòmiques a pagar en cas de no rebaixar el nivell de contaminats atmosfèrics a BCN.

Els referents positius que s’han aportat per mostrar la bondat de la super-illa són completament invàlids. Tant l’illa de vianants de Portal de l’Àngel, com el barri de Gràcia eren dos barris estrets, absolutament col·lapsats de gent i vehicles que exigien actuacions urgents de pacificació.

El tros de barri on hi ha la super-illa tenia la situació exactament contrària: molt baixa quantitat de vianants, molt baixa quantitat de comerços, molt baixa quantitat de trànsit, i molta quantitat d’espais públics utilitzables,esperant la posada a disposició dels veïns.

ELS EFECTES OBTINGUTS

La configuració de la super-illa del PobleNou comporta:

Augment del trànsit perimetral (carrers Badajoz, Llacuna, Pallars i Tànger) que es converteixen en vies úniques d’evacuació de la super-illa, alhora que es potencia la seva missió de corredors de connexió entre barris més enllà del Poble Nou.

Increment de 10 a 15 minuts en els trajectes d’entrada o sortida del barri per l’efecte dels bucles de circulació que hi han posat per tal d’evitar l’arribada en línia recta a les cases de l’interior de la super-illa.

Increment de la inseguretat vial per l’efecte dels bucles circulatoris, que no respecten les motos, les bicicletes i alguns cotxes que tiren pel dret per evitar les giragonses circulatòries.

Problemes greus per als serveis d’urgència i assistencials que sovint triguen molt de temps a arribar a lloc per culpa dels bucles circulatoris que els “escupen” al carrer perimetral pel qual han arribat a la super-illa.Idèntica problemàtica per a taxis, i serveis de transport comercial.

Problemes de càrrega i descarrega de mercaderies de venda a domicili i de persones transportades.

La contaminació per combustió de carburants s’ha desplaçat als 4 carrers perimetrals, sense minvar la quantitat global, ja que els embussos de trànsit en aquests carrers i l’increment de recorregut dels vehicles al voltant de la super-illa que abans passaven en línia recta, compensaran negativament els trajectes en cotxe que es deixaran de fer per les molèsties buscades en dissenyarla super-illa.

La contaminació acústica ha sofert el mateix desplaçament del centre de la super-illa a la perifèria. S’han concentrat els principals agents productors de soroll (autobusos, trànsit en general, vehicles de recollida de residus…) de manera que la molèstia per als veïns dels carres perimetrals és molt important.

Sobre l’aparcament de cotxes.

S’ha eliminat la possibilitat d’aparcar en el carrers de la super-illa de tal manera que els veïns han de desplaçar-se lluny per trobar aparcament, cosa molt més dificultosa que abans de l’invent.

Sobre el transport públic:

El transport públic s’allunya dels veïns. En traslladar els autobusos al carrers perimetrals, tots els veïns de la super-illa, i del seu voltant, veuen com un o els dos sentits dels autobusos que passen pel barri s’allunyen de casa. En cas de persones grans el problema pot arribar a la impossibilitat de desplaçar-se a la parada del bus. Val a dir que els carrers Pallars i propers viu un nombre força elevat de gent gran.

Sobre la seguretat personal:

Eldisseny tan desordenat i irracional de les cruïlles interiors de la super-illa provoca desconcert, enuig, i invita a la indisciplina circulatòria. Ni motoristes ni ciclistes respecten els senyals ni horitzontals ni verticals. Motos i bicicletes, sense excepció, tiren pel dret sense fer les giragonses.El disseny de les cruïlles interiors és una crida al campi qui pugui, amb el consegüent perill de patir atropellaments i col·lisions.

Gent gran manifesta la seva por de patir atropellaments per culpa d’aquest desordre.

El risc de patir agressions sexuals o robatoris al carrer incrementa per l’efecte aïllament. Quan la injecció forçada d’activitats al carrer decaigui, la quasi nul·la circulació de vehicles unida a la baixíssima densitat de veïns convertirà l’interior de la super-illa en un desertmal il·luminat al mig de la ciutat.

Cal afegir-hi l’efecte crida, que ja s’ha començat a notar, per als grups consumidors d’alcohol i droga, que fins ara tenien el jardí de Can Framis com a lloc de peregrinació i ara veuen com s’incrementen les seves àrees “d’activitat”.

Sobre el comerç i altres empreses

La super-illa del PobleNou perjudica els comerços i empreses que necessiten un bon accés per als seus clients i subministradors. Òbviament en dificulta la instal·lació de nous. Potser bars amb una terrassa al carrer s’hi instal·larien, però això ni li convé al barri ni és la política de l’Ajuntament per a aquesta zona.

És del tot erroni pensar que el comerç de barri s’instal·larà a la super-illa pel fet d’obstruir la circulació de vehicles. El comerç s’instal·la on hi ha gent, per la qual cosa primer cal omplir el barri d’habitatges i els comerços vindran després.

3. PROBLEMES DE DISSENY “LOCAL”

L’Ajuntament ens ha volgut vendre la super-illa com a prova pilot del que vol estendre per tot BCN. Des d’aquest punt de vista també han errat. La super-illa de Poble Nou s’ha implantat en un tros de barri, és a dir en un tros de Barcelona, que s’assembla ben poc a la resta de la ciutat. La densitat de població és molt baixa; el comerç tradicional de barri és quasi inexistent; els carrers són Cerdans de 20 metres de secció; hi ha nombrosos solars privats abandonats; hi ha solars públics grans pendents d’urbanitzar; el trànsit pels carrers interiors de la super-illa era molt baix abans de l’invent dels bucles circulatoris; com a conseqüència de tot això la circulació de vianants ja era molt baixa.

Resumint,aquest tros de barri, actualment super-illa, estava molt i molt lluny del col·lapse d’ocupació de la via pública, tant pel que fa a vianants com pel que fa a vehicles.

Alguns exemplesque evidencien la diferència entre PobleNou i altres barris de la ciutat. Dades comparatives de densitat d’habitants, activitat econòmica en planta baixa i espai verd:

Super-illa à 348 habitants i 189 negocis en planta baixa per Ha; 5,0 m2 d’espai verd per habitant.
Les Corts à 524 habitants i 333 negocis en planta baixa per Ha; 1,2m2d’espai verd per habitant.
Eixample à 418 habitants i 3377 negocis en planta baixa per Ha; 1,1 m2 d’espai verd per habitant.

El manteniment d’aquesta prova pilot “aquí i ara”, no genera cap millora a la qualitat de vida dels veïns. Tot el contrari, empitjora la situació de la majoria, especialment dels perimetrals.

El que necessita Poble Nou és que la situació es reverteixi i s’executin els projectes pendents, no pas experiments mal plantejats

Fer la prova pilot per a posteriors super-illes en aquesta ubicació és completament estèril. Si existeix voluntat honesta de testar aquesta solució, cal que es faci en un lloc adequat que tingui unes característiques més semblants a la majoria de barris de la ciutat

Potser si, que servirà com a mostra de la resposta ciutadana que el model super-illa pot generar.

4. LA “RELACIÓ” DEL BARRI AMB LA RESTA DE LA CIUTAT I ÀREA METROPOLITANA DE BCN.

El PobleNou, i evidentment també la seva super-illa, se situen entre el centre de Barcelona i el nord de la ciutat, i és el lloc de pas natural des de sempre.

Es poden fer molts models virtuals, però aquest barri no es mourà d’on és i les persones seguiran transitant entre el centre i el nord de BCN travessant el barri. Si hi ha bon transport públic, l’utilitzarà. I si no n’hi ha, transitarà en cotxe, moto o furgoneta (i uns pocs en bicicleta).

Quan el Poble Nou era un barri ocupat per grans empreses que formaven veritables super-illes, aquesta comunicació de béns i persones es concentrava en uns pocs carrers (Pere IV, Via Icària, Llull…). La Gran Via va alleujar la pressió sobre aquests pocs corredors.

Amb la super-illa es torna a potenciar la idea dels corredors saturats. Si el disseny del tram central del carrer PereIV, es consolida amb un sol carril de circulació en sentit nord,carregarà indefinidament el carrer Tànger d’un transit excessiu. Per contra, el carrer Almogàvers, amb els seus vint metres d’amplada quedarà com a un veritable descampat longitudinal. La força del fets pot convertir-lo fàcilment en un carrer destinat a aparcar centenars de cotxes.

Pensar que creant incomoditats s’aconseguirà que la gent deixi el cotxe i agafarà uns transports públics de baixa qualitat és, simplement, el somni dels somiatruites.

SOBRE LA CONTAMINACIÓ DE BCN

Sobre l’excés de contaminació atmosfèrica de BCN aquesta Plataforma d’Afectats per la Super-illa de PobleNou compartim amb tots els veïns de Barcelona la necessitat de reduir-la.Però la solució no arribarà guanyant la guerra “contra el cotxe”, segons paraules de diversos dels defensors oficials de la super-illa.

A més de la contaminació ambiental, cal també reduir la contaminació acústica, ja que aquesta també afecta molt la salut psíquica i la qualitat de vida dels veïns.

La solució només vindrà quan BCN tingui una xarxa de transport públic molt eficient (còmoda, ràpida, assequible…)

Es reduirà significativament el trànsit quan usar transport públic sigui més atractiu que agafar el cotxe. La immensa majoria de ciutadans no té cap alternativa alcotxe, útil per anar a treballar. Les cues diàries a la carretera certifiquen que els entrebancs a la circulació no dissuadeixen d’agafar el cotxe quan és necessari (cal recordar que moltes ofertes de treball exigeixen aportar cotxe?)

Cal que els autobusos siguin elèctrics, amb un xarxa més atapeïda i amb més freqüència. Cal ampliar la xarxa de metro cap a l’àrea metropolitana. Cal sobretot ampliar i modernitzar a fons la xarxa de rodalies. Cal també potenciar l’ús de vehicles elèctrics privats (taxis, furgonetes, cotxes i motos).

Només quan l’Ajuntament hagi fet avenços importants en tots aquest aspectes estarà legitimat per accions més “agressives” envers el vehicle privat.

I tot això, que no es pot fer en quatre dies, no pot ser substituït per una política de posar obstacles, incomoditats i encariments a l’ús del vehicle a motor. Aquesta política només aconseguirà que el deixin d’usarmolt poques persones, probablement les de menor poder adquisitiu. Si que aconseguirà, però, el cabreig i el rebuig de tots els conductors que se sentin assetjats.

PROPOSTA DE LA PLATAFORMA PER A L’ACTUAL SUPER-ILLAP9

Revertir la super-illa, considerant acabada la prova pilot.
Confeccionar l’informe d’avaluació.
Modificar el disseny de Pere IV, tram Llacuna-Bilbao, de manera que hi hagi circulació en doble sentit, prioritzant el pas d’autobusos.
Repartiment de les línies d’autobus “transversals” (nord-sud) entre els carrers Pallars, Tànger i PereIV-Almogàvers.
Iniciar una consulta, amb 2 o 3 propostes alternatives, focalitzades en l’ordenació interior.
Procés de participació que inclogui concurs d’idees, convocant tots els veïns afectats per super-illes i zones adjacents a fi de consensuar les decisions urbanístiques per a aquesta part del PobleNou, sota els criteris següents:

Restablir la linealitat del trànsit pels carrers.
Mantenir la circulació en un sol sentit en cadascun dels carrers (model carrers Provença o EnricGranados), excepte Pere IV.
Implantar zona verda d’aparcament.
Acabar les places interiors de les illes Cerdà.
Posar en ús l’aparcament públic de la plaça Dolors Piera.
Arreglar per a ús ciutadà la plaça Dolors Piera (interior illa Cerdà.)
Treure la tanca i arreglar per a l’ús ciutadà la vorera del cantó muntanya del carrer Sancho d’Àvila (entre Ciutat de Granada i Badajoz).
Ampliar les voreres del carrer Almogàvers posant-hi arbrat ombrívol i bancs.
Posar bancs i arbres d’ombra al solar públic de la cantonada Almogàvers-Ciutat de Granada.
Millorar les línies d’autobús (major freqüència, vehicles elèctrics, etc…).
Potenciar la construcció d’habitatges conjuminant habitatges públics, protegits i lliures, amb quota d’habitatges públics i protegits prioritzant veïns del PobleNou.