Probablement, a molts ciutadans que no coneguin de primera mà l’afer Superilla-Poblenou, els pot resultar sorprenent que encara segueixi generant tanta controvèrsia, 15 mesos després de la seva implantació.
Potser es preguntin si és veritat que:
Com ha expressat recentment l’Alcaldessa Ada Colau, en una entrevista radiofònica, hi ha un “gran consens entorn de la Superilla del Poblenou” i “molts” veïns en són favorables”. (al programa El Món a RAC1).
…O si, com ha escrit el Regidor del Districte, Josep Ma Montaner; els veïns i veïnes crítics amb aquesta Prova Pilot formen part d’un “Lobby interno de poder” (a un recent article publicat a El Periódico).
…O si, com va dir –fa uns mesos- la parella del mateix regidor, a twitter, hi hauria un tret diferencial de “género y edad” entre els partidaris i els crítics amb aquesta Superilla (insinuant –pel context del tuit- que els únics que hi trobarien objeccions serien majoritàriament “homes …i de certa edat”).
…O si realment és “El Paraíso de los niños” com han intentat esbombar a través de xarxes socials alguns Regidors, Consellers de Districte i el seu Col·lectiu de veïns afí (de “dinamització/agitació” i propaganda).
…O si és veritat, com asseguren els membres més motivats i entusiastes d’aquest Col·lectiu “Súper-Pro”, que la Superilla ha “despertat” –en els veïns- una nova sensació de pertinença al barri”, o fins i tot, que gràcies al seu “èxit” s’han desencallat obres d’urbanització aturades, com les de la Plaça Dolors Piera (històrica “Plaça-descampat”, ubicada al bell-mig de la Superilla). Atribucions veritablement “màgiques” que no s’atreveixen a reivindicar, ni tan sols, els Regidors i Consellers Tècnics de Districte més disciplinats.
És a dir; potser alguns ciutadans de Barcelona, es preguntin si és veritat (com pretenen vendre els responsables municipals i el seu establishment associatiu afí) que la Superilla Pilot del Poblenou és un èxit urbanístic, aplaudit al barri i a l’estranger i només criticat per uns quants “aborígens contaminadors” (majoritàriament gent gran i de sexe
masculí), sense fills petits, adversos al canvi, haters, NIMBYs, anti-bici, etc.
La resposta és clara i concisa: NO. No és cert.
Res del que s’ha enumerat més amunt es correspon amb la realitat.
La veritat és que durant aquests mesos, molts veïns i veïnes (de totes les edats i d’allò més heterogenis en tots els sentits…) ens hem esforçat en intentar expressar, per totes les vies possibles, els motius pels quals aquesta iniciativa municipal ha implicat un rebuig majoritari entre el veïnat, entenent per “majoritari” que més del 85% de veïns/es s’hi
van manifestar crítics en una Consulta Veïnal desenvolupada durant 3 diumenges del mes de maig, amb una participació més que notable, atesos els mitjans disponibles i la seva pròpia naturalesa.
La pregunta era ben clara i la resposta a escollir, encara més: SI/NO (a “aquesta” superilla).
Ah! Recordem que aquesta Consulta Popular es va haver d’auto-organitzar per part del veïnat, degut a la negativa frontal de l’Ajuntament que més bandera ha fet de la Participació Ciutadana a organitzar-ne una de formal i vinculant; intuïen –amb raó- que el resultat no els afavoriria massa….
Sense ànim de repetir un anàlisi detallat dels motius que justifiquen el desencert d’aquesta implantació (mala elecció de l’emplaçament, en un entorn que no presentava les problemàtiques que el Pla aspira a resoldre), podríem afegir i actualitzar algunes reflexions sobre l’ “Estat de la qüestió”:
PROJECTE QUE NO RESPON A LES NECESSITATS [PRIORITÀRIES] DEL BARRI:
Es tracta d’una implantació “A COSTA DEL BARRI” :
Una Prova Pilot ideada per a assajar un nou model de mobilitat destinat a resoldre una situació que es dona en un altre barri; l’Eixample densificat on, certament, hi ha un problema absolutament real i greu de congestió de trànsit, concentració de contaminació i impossibilitat de disposar d’espais lliures per a places i parcs de proximitat (espai lliure, en definitiva, per l’ús i gaudi dels ciutadans), que cal acomètre amb urgència i valentia. No va ser mai “Pensada pel Barri”, atenent a l’anàlisi d’aquesta porció del barri i a les seves urgències i dèficits històrics. Ben al contrari; no en resol cap i, per contra, crea altres disfuncions que no hi eren.
Com tants altres cops; s’ha pres aquesta part del Poblenou_22@ com a banc de proves gratuït (aprofitant les seves característiques; baixa densitat d’habitants / àrea en –permanent- transformació,…).
És just reconèixer, però, que aquest deute històric (de dècades) en el nivell d’urbanització bàsic del Poblenou és atribuïble a molts governs municipals, potser al que menys a l’actual, pel temps que porta de mandat- i tolerat amb resignació pels veïns; una mena de xacra intrínseca a aquest entorn.
El que ha fet esclatar la indignació de la gran majoria de veïns és que, quan finalment es fa una inversió, s’apliqui d’una forma tan matussera i poc respectuosa envers el barri. En aquest procés, hi ha hagut una greu manca d’honestedat, respecte als veïns, de capacitat de gestió i d’habilitat tècnica i política. Ha sobrat, per contra, menysteniment i manipulació.
S’han obviat i ocultat absolutament els efectes negatius (previsibles però –sorprenentment- no contemplats):
– Descompensació del trànsit als carrers perimetrals –sobretot en hores punta-. Amb increment global dels perjudicis per a la salut dels veïns/es d’aquestes zones. En global no ha millorat (per més que es vulgui maquillar).
– Increment de l’incivisme nocturn i proliferació dels –ja existents- “botellons”. Per increment de la desertització –no hi passa ni un bus- i la “comoditat” de disposar d’un desproporcionat nombre de taules de pic-nic i del grau d’intimitat” necessària per a cometre vandalismes amb major impunitat.
– Empitjorament de la permeabilitat i flexibilitat del transport públic, derivat de la (forçada i improductiva) pèrdua de linealitat dels sentits de circulació dels vials. Tant el desplaçament forçat de línies de bus (solapades ara a uns pocs carrers) com les objeccions d’alguns taxistes a endinsar-se a l’interior de la superilla, perjudiquen les opcions de moure’s en transport públic, especialment per als col·lectius més vulnerables, com gent gran o amb mobilitat reduïda.
La connivència i complicitat de l’actual Associació de Veïns i Veïnes [amb vincles polítics directes i membres inserits “dins” de l’actual administració del Districte] mereixerien un comentari a banda. Ressaltar, però, que aquesta circumstància deixa –indignament- orfes del canal natural de reivindicació a molts veïns/es, que potser teníem idealitzat l’esperit reivindicatiu de la nostra AVV i ara hem descobert una altra trista realitat.
NO S’HAN ASSOLIT ELS OBJECTIUS:
La Superilla Pilot del Poblenou, no s’ha omplert mai “espontàniament de vida”, ni ha reduït el nivell de contaminació del barri, com deia el seu eslògan inaugural. Siguem clars. La prova pilot (va néixer com a tal…) no ha estat cap èxit. La mostra fefaent és que no n’executen cap més d’aquestes característiques (amb un esquema més propi de barri tipus Ciutat-Jardí) a l’Eixample, on el seu ideòleg deia que ho tenia tot previst i estudiat per activar-ne 500 de forma immediata… De fet, els Regidors i Consellers de Districte ho confessen sense embuts, per a tranquil·litzar els veïns i veïnes dels seus barris.
Ull! La nova Superilla de Sant Antoni, no respon a l’esquema del Pilot del Poblenou; d’entrada, l’emplaçament és encertat i ajustat a les necessitats de la trama i els fluxos que envolten el gran Mercat i les nombroses activitats que es desenvolupen al seu entorn, com a potent focus d’atracció comercial i cívica. És una implantació que respon i atén les
necessitats concretes d’un bocí concret de ciutat i això li atorga sentit; justament el contrari del que passa al Poblenou.
No és admissible esbombar fotos de nens i nenes jugant –en una franja horària molt acotada-, a una concreta “porció de cruïlla”, a tocar d’una terrassa de bar (certament agradable!) i a la sortida d’una escola, els primers mesos directament a l’asfalt i ara a una nova àrea de jocs infantils (succedani dels que hi hauria d’haver a la plaça-sense executar, just al cor de la Superilla), simulant un paradís inexistent. Voler-ho vendre i esbombar com “El Paraíso de los niños” (amb els dèficits evidents que presenta aquesta part del barri, especialment per a la canalla) és ofensiu, [per petits i grans] i intolerable.
Subvencionar-hi i allotjar-hi Festivals i Activitats (que ja existien amb anterioritat a la Superilla), tampoc és admissible com a pretesa mostra d’èxit “espontani”; ben al contrari, delaten la manca d’habilitat d’implantar-la sense contemplar al factor temps, sinó indiscriminadament: 24h / 7 dies a la setmana.
De talls de carrer per a activitats diverses d’interès veïnal se n’han fet sempre (i al Poblenou en tenim una llarga tradició) …i per altres motius menys agraïts també (com obres de canalitzacions constants i interminables).
Ben al contari: mostra l’evidència que la Plaça Dolors Piera -just a tocar d’aquesta nova placeta-cruïlla al mig de l’asfalt i sense executar des de fa 8 anys- és necessària i acolliria aquests usos (i molts més) de forma òptima i en condicions adequades; ni més ni menys que les establertes per a les places públiques de tota la ciutat de Barcelona. Mentre no es finalitza la Plaça, aquesta zona de jocs (provisional) s’hagués pogut allotjar també a la immensa i desaprofitada vorera de davant del Media-Tic, dotant-la d’ús, vida i sentit.
Tot plegat, deixa al descobert que el restant 90% de l’espai no té cap mena d’ús per part dels ciutadans, fet que delata el desencert en l’elecció de l’emplaçament.
MANCA D’ANÀLISI “SINCER” DELS RESULTATS I DE RECTIFICACIÓ REAL:
Quan la posada en marxa de la Prova Pilot va evidenciar la mala elecció de l’emplaçament i fa aflorar la reacció i indignació veïnal, l’Ajuntament opta per la que –probablement- sigui la pitjor estratègia: negar la realitat i intentar manipular la informació (amb publireportatges a mitjans estrangers, AgitProp, retuits de regidors, agitació a les xarxes, etc.) intenta MUTAR el Pilot (sobre la marxa i –novament- sense transparència) en una altra cosa, contradictòria amb els objectius d’Urbanisme Tàctic inicials: una mena de PARC TEMÀTIC AÏLLAT, amb el que es perpetua un experiment
fallit.
De fet, els mateixos Regidors han deixat de mencionar “aquesta” Superilla a les seves intervencions o hi passen de puntetes. Prometen haver après dels errors comesos al Poblenou i no repetir-los a la resta de Barcelona, però paradògicament no resolen l’error essencial, que passaria per donar per finalitzada una Prova Pilot, que en aquest emplaçament concret, ha demostrat no ser funcional, en absolut.
D’altra banda, cal constatar que l’elevat grau de politització que va acompanyar el conflicte en el seu moment més àlgid va ser altament contraproduent per a les legítimes reivindicacions veïnals i va ser esgrimit com a gran (i gairebé única) excusa per part del Govern municipal.
El fet cert és que el resultat de la Consulta Veïnal (es va haver d’autogestionar, atesa la reiterada negativa de l’Ajuntament a fer-la, durant 9 mesos) va ser clar i contundent: el 85% de veïns i veïnes es van mostrar crítics amb “aquesta” Superilla. Els arguments oficials per a desmerèixer-la van ser d’un simplisme i un grau de menyspreu cap a la majoria del veïnat molt i molt ofensius, en una reconeixible apel·lació a la “majoria silenciosa”.
Fruit del resultat de la Consulta es va realitzar un Ple Extraordinari al Districte de Sant Martí, on tots els grups de la oposició van instar al Regidor a donar per finalitzada la prova Pilot, atenent al resultat (indiscutible) de la Consulta Popular. S’hi va negar. I dia rere dia l’Ajuntament segueix tergiversant la realitat, convidant a Jornades i Sessions sobre Urbanisme, Mobilitat i Participació Ciutadana, exclusivament a membres del seu Col·lectiu afí, distorsionant així els percentatges de representativitat, acompanyant-ho de tota mena de difusió propagandística, més o menys explícita, (incloent subvencions a fanzines, que ridiculitzen als mateixos veïns i veïnes del barri). El nivell d’autocrítica ha estat gairebé nul, com també l’acceptació dels desajustos constatables generats.
Tot s’hi val per simular una aparença d’Èxit. Patètic. Fins i tot s’ha arribat a dir que “l’experiència de la Superilla-Poblenou demostra que abans de transformar la ciutat, cal
transformar la ciutadania”. Una afirmació d’allò més “gentrificadora” que condensa l’excés de paternalisme, superioritat moral i falsa pedagogia que ha envoltat tot aquest conflicte, des de l’inici. El bon urbanisme triomfa sol i venç ben aviat les reticències del “típic percentatge de gent resistent als canvis”. No és aquest el cas que ens ocupa.
No obstant, el desmentiment més contundent d’aquest suposat i falsejat èxit va sorgir –sorprenentment- des de l’interior del propi equip de govern municipal i de part d’una de les veus més autoritzades en la matèria; el Regidor d’Arquitectura i reconegut urbanista, Daniel Mòdol. Les seves clares i explícites reflexions respecte el Pla Superilles (aplicat a l’Eixample) i de la Prova Pilot del Poblenou són més crítiques que les de la majoria de veïns. Un exemple:
- “Crec sincerament que no s’hauria de seguir implantant més superilles” (referit sobretot a l’àmbit de l’Eixample).
- “Les Superilles aïllades [com la del Poblenou] no tenen cap sentit” -Daniel Mòdol dixit- (programa Bàsics / betevé).
I aquestes són reflexions molt pertinents, en essència. Plantejada així no serveix, ni tan sols com a “Prova Pilot”. I amb aquest ambient tan absurdament distorsionat, continuem vivint el lamentable espectacle d’un artificiós Parc Temàtic (desvirtuat i desposseït de la seva funció) i la maniobra d’AgitProp més perversa i insistent que molts recordem al barri en matèria urbanística, potser, a tota la ciutat de Barcelona. Un Parc Temàtic que segueix sent focus de malbaratament de diners públics i mostrant la seva trista existència a qui vulgui venir a contemplar-la.
Ah! I les “Voreres de la Vergonya” del Poblenou-22@ i la maca d’equipaments de proximitat (des d’escoles Bressol, Instituts o Residències per a Gent Gran fins a Poliesportius i àrees de jocs infantils); tots ells dèficits històrics que requereixen inversió prioritària, continuen sense ser atesos.
Josep Munt i Pros | Veí del Poblenou i Arquitecte
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Afectats Superilla Poblenou 