PRIVATITTZACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC A LA SUPERILLA DEL POBLENOU I MALVERSACIÓ DE RECURSOS PÚBLICS

Fa unes setmanes des del twitter de Barcelona Ecologia ens feien propaganda del que en diuen és la continuació de la transformació del c/Almogàvers en un eix verd:

La primera pregunta que com a veïns ens fem és què passarà amb l’espectacular pista d’atletisme sobre asfalt que van fer al c/Almogàvers en la primera etapa de transformació del que en diuen “un eix verd”. Bé, és una pregunta retòrica, perquè ja ha desaparegut. L’actuació pacificadora i per guanyar espai pels veïns més icònica de la primera fase, ja no hi és. Ningú la trobarà a faltar, perquè la pacificació del nou eix verd d’Almogàvers en la seva primera fase va ser tan exitosa que va fer desaparèixer d’aquell espai tothom, el va desertitzar. També es va carregar comerços i negocis, i va comportar l’acomiadament de treballadors. Però tot això als nostres gestors municipals no els hi ha importat mai, mentre puguin fer anar paraules tan boniques com donar prioritat als vianants. Com que no n’hi ha, com que els han fet desaparèixer, aquest objectiu l’aconseguiran fàcilment.

El que els veïns no sabem és si la factura de la primera transformació d’Almogàvers, amb aquella pista d’atletisme que ara ja ha volat, la pagarà algú, o la seguirem pagant tots, com tota la incompetència d’aquest Ajuntament.

Però la cosa d’aquesta segona fase de la transformació d’Almogàvers, després del fracàs de la primera, després de tots els recursos públics que s’hi van abocar, després de tota la desertització i ruïna econòmica que va comportar la primera fase… que més ens ha cridat l’atenció als veïns és això que diuen que en aquesta segona fase s’hi pacificaran 8.000 m2, que guanyaran els vianants.

Els veïns del barri mai havíem demanat que ens tanquessin el carrer Almogàvers, desertitzant-lo com han fet. Els veïns del barri sempre havíem demanat que s’acondicionés, que s’ajardinés, tot aquest enorme espai públic que conformaven la plaça Dolors Piera i Isabel Vila, i que ha estat abandonat tants anys.

Quan l’Ajuntament de la sra. Colau ens va imposar la Superilla del Poblenou, dient que era una actuació perquè els veïns recuperéssim espai per a nosaltres, al mig de l’asfalt, els veïns el que vam reclamar, el que vam demanar, és que s’acondicionés la plaça Dolors Piera, i que amb allò ja fèiem.

I per què ja fèiem? Perquè estàvem parlant d’un espai de 6.550m2. Ara l’Ajuntament presumeix de que amb aquesta segona fase de la transformació d’Almogàvers es guanyaran 8.000m2.

Els metres quadrats que s’haurien d’haver guanyat, i ja fa temps, són els 6.550m2 de la plaça Dolors Piera, d’un interior d’illa fantàstic que adequadament condicionat ens hauria permès als veïns disposar d’un espai ajardinat, amb zones de joc infantil, de passeig… de tot.

Però això no ho va fer l’ajuntament Colau, i va preferir coses com la pista d’atletisme damunt l’asfalt.

El carrer Almogàvers sempre havia estat lloc de pas, espai per a negocis, per al comerç i de comunicar el nostre barri amb la resta de la ciutat. I els metres quadrats d’aquest carrer són els que l’Ajuntament diu recupera per als veïns.

Fins aquí tot semblaria bé… excepte perquè simultàniament el que l’Ajuntament Colau ha fet és privatitzar l’espai públic de la plaça Dolors Piera, per fer-ne horts urbans.

Així, aquell espai que tots els veïns reivindicàvem s’ajardinés i adeqüés com a gran plaça, amb un potencial enorme, el que l’Ajuntament Colau ha fet és privatitzar-lo. Als veïns ens ha enviat a l’asfalt i l’espai que reivindicàvem com a plaça pública ajardinada s’ha privatitzat, a través de la concessió a particulars d’espais de la plaça, perfectament tancats, amb accés únicament possible a qui hagi obtingut la concessió d’aquell espai públic privatitzat en forma d’horts urbans.

Aquesta privatització de l’espai públic, d’un espai tan reivindicat històricament pels veïns, és, en si mateixa, un escàndol, inadmissible.

Però la manera com s’ha fet ha esdevingut encara un escàndol més gran, perquè la gestió de la concessió a particulars d’aquests horts urbans amb el que s’ha privatitzat l’espai públic s’ha deixat en mans d’una associació creada pels Comuns, de la que si ets un dels “agraciats” amb aquesta parcel·lació i privatització de l’espai públic, te n’has de fer, obligatòriament.

Doncs sí, si vols gaudir de la privatització de l’espai públic és obligatori que entris a formar part de la xarxa dels Comuns, de la trama associativa dels Comuns, com és aquest “Col·lectiu Superilla del Poblenou”, creat per combatre els veïns mobilitzats a la Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou.

Entre els/les promotors/promotores del Col·lectiu Superilla hi trobem la regidora dels Comuns Sílvia Casorran:

La privatització de l’espai públic que fa l’Ajuntament Colau és un escàndol perquè implica la malversació dels recursos públics, perquè implica tancar amb clau un espai públic que havia de ser per a gaudi col·lectiu, de tots.

Tapar aquesta privatització de l’espai públic enviant els veïns a l’asfalt,  per més propaganda d’eixos verds que es faci des de l’Ajuntament, és, alhora, un escàndol polític i una altra possible malversació dels diners públics, que s’acaben llençant a l’asfalt enlloc d’haver estat invertits en l’ajardinament dels espais públics.

Finalment, la malversació i l’evidència de les pitjors pràctiques corruptes dels règims autoritaritaris la tenim amb aquest encàrrec de la gestió de la privatització a una entitat creada pels mateixos comuns, pels mateixos regidors que han decidit la privatització i per l’obligatorietat de fer-se de l’associació creada pels Comuns per poder gaudir de l’adjudicació d’un espai públic privatitzat.

Quan una autoritat promou o facilita que un o diversos particulars s’apropiïn de bens públics, privatitzant l’espai públic per a benefici personal, està malversant diner públic.

Quan una autoritat o funcionari gasta diner públic actuacions mal concebudes o de baixa qualitat que requeriran manteniments i/o rectificacions de manera reiterada, està malbaratant diner públic.

El govern d’Ada Colau està malbaratant molt, i malversant força. El que estan fent els comuns amb la Superilla del P9 i amb la privatització d’espais públics com la plaça Dolors Piera, per fer-ne horts urbans que només es podran gaudir si et fas soci de les entitats que han promogut els mateixos regidors dels Comuns és un autèntic escàndol.

DENUNCIEM L’ACORD DE COMUNS, PSC I ERC QUE CONSAGRA LA PULSIÓ AUTORITÀRIA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA I LA SEVA IRRACIONAL I DESPÒTICA GESTIÓ

Tot i els dies que han passat, la ignomínia que representa l’acord municipal entre Comuns, PSC i ERC, no prescriu, i la volem denunciar.

Divendres 30 d’abril a Barcelona va tenir lloc un fet extraordinàriament greu que tots els veïns del Poblenou agrupats al voltant de la Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou PASP9 volem denunciar amb contundència.

Quan es va fer la Superilla de Poblenou se’ns va dir que era una prova pilot.  Els veïns, en un primer moment,  vam creure l’Ajuntament, i vam pensar que si estàvem davant una prova pilot, calia treballar i mobilitzar-nos per evidenciar les greus afectacions que havia generat la Superilla.  El temps va demostrar que el missatge de la “prova pilot”” era un engany per perdre temps.

En el cas de la Superilla de Poblenou, davant l’absència d’estudis de l’Ajuntament, els veïns vam analitzar-ne les afectacions.  Vam detectar que, dins la Superilla, els comerços i empreses diverses havien perdut un 40% de la seva facturació, per culpa de la Superilla.

Pel que fa a la contaminació,  es va veure clarament que hi havia un abans i un després de la implantació de la Superilla.  Estudiada durant 1 any, amb dades del propi Ajuntament,  es va veure que la Superilla havia fet créixer la contaminació per NO2 al conjunt del barri.

Ara que l’alcaldessa Colau pretén fer superilles al centre de l’eixample, COMUNS, PSC i ERC van votar en contra que es fes cap estudi previ sobre el projecte de la Superilla de l’Eixample.  Aquest acord s’ha pres per a la superilla de l’eixample, però transcendeix aquest cas concret. 

Efectivament, divendres 30 d’abril COMUNS, PSC i ERC van avisar tothom que les decisions polítiques de l’Ajuntament de Barcelona mentre manin aquests partits NO tindran cap estudi previ que les avali, ni cap prova pilot per valorar-les, ni estudiar-ne els impactes i afectacions.

Des de la PASP9 condemnem enèrgicament aquest acord de COMUNS, PSC i ERC que consisteix en:

a) deixar sense veu als veïns en projectes que els afecten directament,

b) fer les coses sense cap estudi previ,

c) i fer del govern de la nostra ciutat el més autoritari, despòtic i irracional de la història de Barcelona.

Condemnem enèrgicament un acord que implica la repetició d’allò que els veïns de Poblenou van patir, i segueixen patint.

Condemnem enèrgicament que les polítiques irracionals i despòtiques que patim els veïns del Poblenou amb la implantació de la Superilla, ara s’elevin a mètode ordinari en la manera d’actuar del nostre Ajuntament.

Aquest acord de COMUNS, PSC i ERC ens deixa clar a tots els veïns que les coses es faran perquè ells volen, i que no els importa gens les afectacions i impactes negatius que puguin generar. Ni proves pilot ni avaluació d’impactes.

COMUNS, PSC I ERC ja no dissimulen.  Amb l’acord del 30 d’abril mostren sense vergonya la seva pulsió autoritària, allunyada dels veïns.

Ara COMUNS, PSC i ERC s’han tret la careta i han dit clarament a tothom que no els importa ni l’opinió ni les afectacions que puguin tenir els veïns per les accions de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest acord del 30 d’abril només té un element positiu:  ara els veïns de BCN sabem, sense cap tipus de dubte, el tarannà i les intencions d’aquest Ajuntament.

Si tot això, en termes de gestió de pública és extraordinàriament greu, en termes democràtics el que fa la Colau i els seus acòlits, COMUNS, PSC i ERC és d’una gravetat indiscutible.

Des de la PASP9 condemnem amb total rotunditat que COMUNS, PSC i ERC hagin abocat la nostra ciutat a un autoritarisme sense precedents. Malgrat tot, des del Poblenou, volem fer arribar als veïns de l’Eixample el nostre suport, i els volem encoratjar a defensar els seus drets, a lluitar per no ser trepitjats. Des del Poblenou estarem al seu costat. Tota Barcelona s’ha d’aixecar contra allò que el 30 d’abril COMUNS, PSC i ERC van solemnitzar: un pacte per un govern autoritari, indiferent a les afectacions i opinions dels veïns.

QUÈ DIUEN ELS PROGRAMES ELECTORALS DEL MODEL SUPERILLA-POBLENOU

Després de repassar els programes electorals de les candidatures amb possibilitats de treure regidors a BCN hem tret unes conclusions en relació al model urbanístic de les superilles i, conseqüentment, de la superilla de PobleNou.

La Superilla dispara la contaminació al barri del Poblenou

L’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa la Superilla del Poblenou amb nocturnitat i traïdoria, amagant-ho als veïns, ja que ni tan sols van sotmetre el projecte a la preceptiva audiència pública.

No sols això. Van iniciar el projecte sense cap mena d’estudi previ. Cap dada per mesurar ni el punt de partida ni l’assoliment d’objectius previstos. Ni mesures de trànsit, congestió i contaminació específiques ni res de res.

SUPERILLAP9: 2 ANYS D’AJUNTAMENT DESPÒTIC, INCOMPETENT, I MALGASTADOR.

SuperillaP9, un nyap de més de 12M d’€

Aquest setembre ha fet 2 anys des que, amb nocturnitat, traïdoria,  i vulnerant la normativa legal al respecte, l’Ajuntament de la sra. Colau va posar en marxa la Superilla del Poblenou.

Prova pilot li van dir. Realment va ser una mentida pilot.

Superilla del PobleNou… EN LI-QUI-DA-CI-Ó

Diumenge dia 27 de maig la Plataforma d’Afectats per la Superilla del PobleNou va finalitzar el procés de recollida d’adhesions a la demanda judicial contra l’Ajuntament de Barcelona per a la retirada de la Superilla que presentarem ben aviat. Seguim, doncs treballant per posar fi a les afectacions de tot tipus que ha generat a veïns, treballadors, comerciants i empreses del barri.

La demanda la presentarà la Plataforma d’Afectats, però des d’un primer moment molts veïns s’hi volien adherir. Adhesions que hem recollit durant els diumenges del mes de maig.

JA N’HI HA PROU!

Com a veïns agrupats a la Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou (PASP9) no hauríem volgut fer mai aquest escrit.

Volem dir que ja estem tips d’haver d’aguantar insults, acusacions, manipulacions i menyspreu públic per part d’uns personatges que la majoria són generosament subvencionats o contractats per l’Ajuntament de la senyora Colau o per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

NOTA DE PREMSA

La Plataforma d’Afectats per la Superilla de PobleNou (PAS-P9) ha començat a recollir signatures d’adhesió a la demanda judicial contra l’Ajuntament de Barcelona on sol·licita la retirada de la Superilla de PobleNou.  Aquesta demanda entrarà al jutjat contenciós d’aquí pocs  dies, ja que el tràmits i terminis previs reglamentaris ja es van complimentar.

L’Estat de la Qüestió: SUPERILLA-PILOT al Poblenou …15 mesos després.

Probablement, a molts ciutadans que no coneguin de primera mà l’afer Superilla-Poblenou, els pot resultar sorprenent que encara segueixi generant tanta controvèrsia, 15 mesos després de la seva implantació.

Potser es preguntin si és veritat que:
Com ha expressat recentment l’Alcaldessa Ada Colau, en una entrevista radiofònica, hi ha un “gran consens entorn de la Superilla del Poblenou” i “molts” veïns en són favorables”. (al programa El Món a RAC1).

…O si, com ha escrit el Regidor del Districte, Josep Ma Montaner; els veïns i veïnes crítics amb aquesta Prova Pilot formen part d’un “Lobby interno de poder” (a un recent article publicat a El Periódico).

…O si, com va dir –fa uns mesos- la parella del mateix regidor, a twitter, hi hauria un tret diferencial de “género y edad” entre els partidaris i els crítics amb aquesta Superilla (insinuant –pel context del tuit- que els únics que hi trobarien objeccions serien majoritàriament “homes …i de certa edat”).

…O si realment és “El Paraíso de los niños” com han intentat esbombar a través de xarxes socials alguns Regidors, Consellers de Districte i el seu Col·lectiu de veïns afí (de “dinamització/agitació” i propaganda).

…O si és veritat, com asseguren els membres més motivats i entusiastes d’aquest Col·lectiu “Súper-Pro”, que la Superilla ha “despertat” –en els veïns- una nova sensació de pertinença al barri”, o fins i tot, que gràcies al seu “èxit” s’han desencallat obres d’urbanització aturades, com les de la Plaça Dolors Piera (històrica “Plaça-descampat”, ubicada al bell-mig de la Superilla). Atribucions veritablement “màgiques” que no s’atreveixen a reivindicar, ni tan sols, els Regidors i Consellers Tècnics de Districte més disciplinats.

És a dir; potser alguns ciutadans de Barcelona, es preguntin si és veritat (com pretenen vendre els responsables municipals i el seu establishment associatiu afí) que la Superilla Pilot del Poblenou és un èxit urbanístic, aplaudit al barri i a l’estranger i només criticat per uns quants “aborígens contaminadors” (majoritàriament gent gran i de sexe
masculí), sense fills petits, adversos al canvi, haters, NIMBYs, anti-bici, etc.

La resposta és clara i concisa: NO. No és cert.

Res del que s’ha enumerat més amunt es correspon amb la realitat.

La veritat és que durant aquests mesos, molts veïns i veïnes (de totes les edats i d’allò més heterogenis en tots els sentits…) ens hem esforçat en intentar expressar, per totes les vies possibles, els motius pels quals aquesta iniciativa municipal ha implicat un rebuig majoritari entre el veïnat, entenent per “majoritari” que més del 85% de veïns/es s’hi
van manifestar crítics en una Consulta Veïnal desenvolupada durant 3 diumenges del mes de maig, amb una participació més que notable, atesos els mitjans disponibles i la seva pròpia naturalesa.

La pregunta era ben clara i la resposta a escollir, encara més: SI/NO (a “aquesta” superilla).

Ah! Recordem que aquesta Consulta Popular es va haver d’auto-organitzar per part del veïnat, degut a la negativa frontal de l’Ajuntament que més bandera ha fet de la Participació Ciutadana a organitzar-ne una de formal i vinculant; intuïen –amb raó- que el resultat no els afavoriria massa….

Sense ànim de repetir un anàlisi detallat dels motius que justifiquen el desencert d’aquesta implantació (mala elecció de l’emplaçament, en un entorn que no presentava les problemàtiques que el Pla aspira a resoldre), podríem afegir i actualitzar algunes reflexions sobre l’ “Estat de la qüestió”:

PROJECTE QUE NO RESPON A LES NECESSITATS [PRIORITÀRIES] DEL BARRI:

Es tracta d’una implantació “A COSTA DEL BARRI” :

Una Prova Pilot ideada per a assajar un nou model de mobilitat destinat a resoldre una situació que es dona en un altre barri; l’Eixample densificat on, certament, hi ha un problema absolutament real i greu de congestió de trànsit, concentració de contaminació i impossibilitat de disposar d’espais lliures per a places i parcs de proximitat (espai lliure, en definitiva, per l’ús i gaudi dels ciutadans), que cal acomètre amb urgència i valentia. No va ser mai “Pensada pel Barri”, atenent a l’anàlisi d’aquesta porció del barri i a les seves urgències i dèficits històrics. Ben al contrari; no en resol cap i, per contra, crea altres disfuncions que no hi eren.

Com tants altres cops; s’ha pres aquesta part del Poblenou_22@ com a banc de proves gratuït (aprofitant les seves característiques; baixa densitat d’habitants / àrea en –permanent- transformació,…).

És just reconèixer, però, que aquest deute històric (de dècades) en el nivell d’urbanització bàsic del Poblenou és atribuïble a molts governs municipals, potser al que menys a l’actual, pel temps que porta de mandat- i tolerat amb resignació pels veïns; una mena de xacra intrínseca a aquest entorn.

El que ha fet esclatar la indignació de la gran majoria de veïns és que, quan finalment es fa una inversió, s’apliqui d’una forma tan matussera i poc respectuosa envers el barri. En aquest procés, hi ha hagut una greu manca d’honestedat, respecte als veïns, de capacitat de gestió i d’habilitat tècnica i política. Ha sobrat, per contra, menysteniment i manipulació.

S’han obviat i ocultat absolutament els efectes negatius (previsibles però –sorprenentment- no contemplats):

 – Descompensació del trànsit als carrers perimetrals –sobretot en hores punta-. Amb increment global dels perjudicis per a la salut dels veïns/es d’aquestes zones. En global no ha millorat (per més que es vulgui maquillar).

 – Increment de l’incivisme nocturn i proliferació dels –ja existents- “botellons”. Per increment de la desertització –no hi passa ni un bus- i la “comoditat” de disposar d’un desproporcionat nombre de taules de pic-nic i del grau d’intimitat” necessària per a cometre vandalismes amb major impunitat.

 – Empitjorament de la permeabilitat i flexibilitat del transport públic, derivat de la (forçada i improductiva) pèrdua de linealitat dels sentits de circulació dels vials. Tant el desplaçament forçat de línies de bus (solapades ara a uns pocs carrers) com les objeccions d’alguns taxistes a endinsar-se a l’interior de la superilla, perjudiquen les opcions de moure’s en transport públic, especialment per als col·lectius més vulnerables, com gent gran o amb mobilitat reduïda.

La connivència i complicitat de l’actual Associació de Veïns i Veïnes [amb vincles polítics directes i membres inserits “dins” de l’actual administració del Districte] mereixerien un comentari a banda. Ressaltar, però, que aquesta circumstància deixa –indignament- orfes del canal natural de reivindicació a molts veïns/es, que potser teníem idealitzat l’esperit reivindicatiu de la nostra AVV i ara hem descobert una altra trista realitat.

NO S’HAN ASSOLIT ELS OBJECTIUS:

La Superilla Pilot del Poblenou, no s’ha omplert mai “espontàniament de vida”, ni ha reduït el nivell de contaminació del barri, com deia el seu eslògan inaugural. Siguem clars. La prova pilot (va néixer com a tal…) no ha estat cap èxit. La mostra fefaent és que no n’executen cap més d’aquestes característiques (amb un esquema més propi de barri tipus Ciutat-Jardí) a l’Eixample, on el seu ideòleg deia que ho tenia tot previst i estudiat per activar-ne 500 de forma immediata… De fet, els Regidors i Consellers de Districte ho confessen sense embuts, per a tranquil·litzar els veïns i veïnes dels seus barris.

Ull! La nova Superilla de Sant Antoni, no respon a l’esquema del Pilot del Poblenou; d’entrada, l’emplaçament és encertat i ajustat a les necessitats de la trama i els fluxos que envolten el gran Mercat i les nombroses activitats que es desenvolupen al seu entorn, com a potent focus d’atracció comercial i cívica. És una implantació que respon i atén les
necessitats concretes d’un bocí concret de ciutat i això li atorga sentit; justament el contrari del que passa al Poblenou.

No és admissible esbombar fotos de nens i nenes jugant –en una franja horària molt acotada-, a una concreta “porció de cruïlla”, a tocar d’una terrassa de bar (certament agradable!) i a la sortida d’una escola, els primers mesos directament a l’asfalt i ara a una nova àrea de jocs infantils (succedani dels que hi hauria d’haver a la plaça-sense executar, just al cor de la Superilla), simulant un paradís inexistent. Voler-ho vendre i esbombar com “El Paraíso de los niños” (amb els dèficits evidents que presenta aquesta part del barri, especialment per a la canalla) és ofensiu, [per petits i grans] i intolerable.

Subvencionar-hi i allotjar-hi Festivals i Activitats (que ja existien amb anterioritat a la Superilla), tampoc és admissible com a pretesa mostra d’èxit “espontani”; ben al contrari, delaten la manca d’habilitat d’implantar-la sense contemplar al factor temps, sinó indiscriminadament: 24h / 7 dies a la setmana.

De talls de carrer per a activitats diverses d’interès veïnal se n’han fet sempre (i al Poblenou en tenim una llarga tradició) …i per altres motius menys agraïts també (com obres de canalitzacions constants i interminables).

Ben al contari: mostra l’evidència que la Plaça Dolors Piera -just a tocar d’aquesta nova placeta-cruïlla al mig de l’asfalt i sense executar des de fa 8 anys- és necessària i acolliria aquests usos (i molts més) de forma òptima i en condicions adequades; ni més ni menys que les establertes per a les places públiques de tota la ciutat de Barcelona. Mentre no es finalitza la Plaça, aquesta zona de jocs (provisional) s’hagués pogut allotjar també a la immensa i desaprofitada vorera de davant del Media-Tic, dotant-la d’ús, vida i sentit.

Tot plegat, deixa al descobert que el restant 90% de l’espai no té cap mena d’ús per part dels ciutadans, fet que delata el desencert en l’elecció de l’emplaçament.

MANCA D’ANÀLISI “SINCER” DELS RESULTATS I DE RECTIFICACIÓ REAL:

Quan la posada en marxa de la Prova Pilot va evidenciar la mala elecció de l’emplaçament i fa aflorar la reacció i indignació veïnal, l’Ajuntament opta per la que –probablement- sigui la pitjor estratègia: negar la realitat i intentar manipular la informació (amb publireportatges a mitjans estrangers, AgitProp, retuits de regidors, agitació a les xarxes, etc.) intenta MUTAR el Pilot (sobre la marxa i –novament- sense transparència) en una altra cosa, contradictòria amb els objectius d’Urbanisme Tàctic inicials: una mena de PARC TEMÀTIC AÏLLAT, amb el que es perpetua un experiment
fallit.

De fet, els mateixos Regidors han deixat de mencionar “aquesta” Superilla a les seves intervencions o hi passen de puntetes. Prometen haver après dels errors comesos al Poblenou i no repetir-los a la resta de Barcelona, però paradògicament no resolen l’error essencial, que passaria per donar per finalitzada una Prova Pilot, que en aquest emplaçament concret, ha demostrat no ser funcional, en absolut.

D’altra banda, cal constatar que l’elevat grau de politització que va acompanyar el conflicte en el seu moment més àlgid va ser altament contraproduent per a les legítimes reivindicacions veïnals i va ser esgrimit com a gran (i gairebé única) excusa per part del Govern municipal.

El fet cert és que el resultat de la Consulta Veïnal (es va haver d’autogestionar, atesa la reiterada negativa de l’Ajuntament a fer-la, durant 9 mesos) va ser clar i contundent: el 85% de veïns i veïnes es van mostrar crítics amb “aquesta” Superilla. Els arguments oficials per a desmerèixer-la van ser d’un simplisme i un grau de menyspreu cap a la majoria del veïnat molt i molt ofensius, en una reconeixible apel·lació a la “majoria silenciosa”.

Fruit del resultat de la Consulta es va realitzar un Ple Extraordinari al Districte de Sant Martí, on tots els grups de la oposició van instar al Regidor a donar per finalitzada la prova Pilot, atenent al resultat (indiscutible) de la Consulta Popular. S’hi va negar. I dia rere dia l’Ajuntament segueix tergiversant la realitat, convidant a Jornades i Sessions sobre Urbanisme, Mobilitat i Participació Ciutadana, exclusivament a membres del seu Col·lectiu afí, distorsionant així els percentatges de representativitat, acompanyant-ho de tota mena de difusió propagandística, més o menys explícita, (incloent subvencions a fanzines, que ridiculitzen als mateixos veïns i veïnes del barri). El nivell d’autocrítica ha estat gairebé nul, com també l’acceptació dels desajustos constatables generats.

Tot s’hi val per simular una aparença d’Èxit. Patètic. Fins i tot s’ha arribat a dir que “l’experiència de la Superilla-Poblenou demostra que abans de transformar la ciutat, cal
transformar la ciutadania”. Una afirmació d’allò més “gentrificadora” que condensa l’excés de paternalisme, superioritat moral i falsa pedagogia que ha envoltat tot aquest conflicte, des de l’inici. El bon urbanisme triomfa sol i venç ben aviat les reticències del “típic percentatge de gent resistent als canvis”. No és aquest el cas que ens ocupa.

No obstant, el desmentiment més contundent d’aquest suposat i falsejat èxit va sorgir –sorprenentment- des de l’interior del propi equip de govern municipal i de part d’una de les veus més autoritzades en la matèria; el Regidor d’Arquitectura i reconegut urbanista, Daniel Mòdol. Les seves clares i explícites reflexions respecte el Pla Superilles (aplicat a l’Eixample) i de la Prova Pilot del Poblenou són més crítiques que les de la majoria de veïns. Un exemple:

• “Crec sincerament que no s’hauria de seguir implantant més superilles” (referit sobretot a l’àmbit de l’Eixample).

• “Les Superilles aïllades [com la del Poblenou] no tenen cap sentit” -Daniel Mòdol dixit- (programa Bàsics / betevé).

I aquestes són reflexions molt pertinents, en essència. Plantejada així no serveix, ni tan sols com a “Prova Pilot”. I amb aquest ambient tan absurdament distorsionat, continuem vivint el lamentable espectacle d’un artificiós Parc Temàtic (desvirtuat i desposseït de la seva funció) i la maniobra d’AgitProp més perversa i insistent que molts recordem al barri en matèria urbanística, potser, a tota la ciutat de Barcelona. Un Parc Temàtic que segueix sent focus de malbaratament de diners públics i mostrant la seva trista existència a qui vulgui venir a contemplar-la.

Ah! I les “Voreres de la Vergonya” del Poblenou-22@ i la maca d’equipaments de proximitat (des d’escoles Bressol, Instituts o Residències per a Gent Gran fins a Poliesportius i àrees de jocs infantils); tots ells dèficits històrics que requereixen inversió prioritària, continuen sense ser atesos.

Josep Munt i Pros | Veí del Poblenou i Arquitecte

1 ANY DE SUPERILLA AL POBLENOU

DIGUI EL QUE DIGUI L’AJUNTAMENT LA REALITAT ÉS:

1 any ignorant i menyspreant els veïns

1 any de col·lapses circulatòries provocats

1 any de més contaminació, soroll i fums a gairebé tot el barri

1 any jugant a crear veïns de primera i veïns de segona

1 any malbaratant diners públics en obres absurdes