L’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa la Superilla del Poblenou amb nocturnitat i traïdoria, amagant-ho als veïns, ja que ni tan sols van sotmetre el projecte a la preceptiva audiència pública.
No sols això. Van iniciar el projecte sense cap mena d’estudi previ. Cap dada per mesurar ni el punt de partida ni l’assoliment d’objectius previstos. Ni mesures de trànsit, congestió i contaminació específiques ni res de res.
Això sí, es van omplir la boca de les millores que segons ells comportaria al barri. La majoria de veïns ja ho vam denunciar en el seu moment: allò era un projecte sense solta ni volta, que només generava nous problemes al barri, sense solucionar-ne cap dels que patim.
La Superilla i actuacions associades ha comportat un col·lapse a tot el barri. Perquè en quatre trams de carrer, i dels que tenen menys veïns (tot i que sí hi visquin veïns i veïnes molt “comuns”) no tinguin circulació de vehicles, han col·lapsat tot el barri, amb congestions diàries, soroll, etc. I aquestes afectacions ho són en les àrees amb més densitat veïnal del barri.
Ara fa uns mesos des de la Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou vam voler iniciar el tractament d’informació pública sobre nivells de contaminació per intentar dades concretes i fiables de l’impacte de la Superilla.
Ens vam assessorar amb experts universitaris. Atesa la manca de dades inicials específiques ni d’objectius quantificables en el projecte municipal, ens van recomanar prendre les dades de les estacions de mesura dels nivells de contaminació que hi ha per tots els barris de la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu de fer una anàlisi de la seva evolució comparada.
Segons els experts, la mesura anual d’aquests nivells al barri del Poblenou comparada amb la d’estacions limítrofes del nostre barri, ens permetria tenir una dada objectiva de l’impacte de la Superilla. Si tractàvem la informació d’estacions limítrofes, la seva evolució hauria de ser similar, en termes de manteniment dels nivells, increment o decrement. En canvi, si l’estació del Poblenou tenia un comportament singular, diferent de les limítrofes, aquesta singularitat, en termes d’increment o de disminució de la contaminació, seria atribuïble a la Superilla.
Les conclusions de l’estudi que hem fet i que seguirem fent són inequívoques: LA SUPERILLA HA INCREMENTAT ELS NIVELLS DE CONTAMINACIÓ AL BARRI DEL POBLENOU
Hem treballat amb les dades de tres estacions de mesurament:
- La del Poblenou
- La de Ciutadella
- La de Sant Adrià
I ho hem fet per al nivell de NO2, que és la mesura de qualitat de l’aire més directament imputable a la circulació rodada, al trànsit, a la combustió. Com diu el mateix Ajuntament de Barcelona: “Procedeix de la combustió (calefaccions, vehicles i vaixells). Es calcula que fins a un 60% pot provenir del trànsit.”
Per fer l’estudi ens hem descarregat totes les mesures diàries de tots els dies dels anys 2016 i 2017.
La Superilla del Poblenou es va posar en marxa el mes de setembre del 2016. Per tant el diferencial entre 2017 i 2016 en termes d’increment o disminució dels nivells de NO2 al barri, comparativament amb les estacions limítrofes ens permetria conèixer amb precisió l’impacte de la Superilla.
Doncs bé, com podeu veure en el gràfic adjunt, amb les mitjanes anuals de 2016 i de 2017, la única estació de les 3 estacions limítrofes analitzades que ha incrementat els nivells de NO2 ha estat la del Poblenou.
L’estació de Ciutadella (vermell) ha vist disminuïts els nivells de NO2 en un 1,66%
L’estació de Sant Adrià (verd) ha mantingut els seus nivells de NO2.
L’estació del Poblenou (blau) ha incrementat els seus nivells de NO2 en un 3,20%
L’evidència de l’impacte negatiu de la Superilla del Poblenou sobre el nostre barri i sobre nosaltres, els seus veïns, és inqüestionable: és l’única estació del nostre perímetre que ha incrementat la contaminació per NO2, l’atribuïble en un 60% al trànsit, com diu l’Ajuntament.
No calia ser una eminència per saber que això passaria. Però ara tenim les proves de l’impacte negatiu sobre el barri i, com a conseqüència, sobre la salut de la majoria de veïns.
No calia ser massa llest per saber que congestionant tot el barri des del carrer Tànger fins al carrer Taulat, s’incrementa la contaminació.
I així ha estat. Un 3,20% més, mentre en les estacions limítrofes aquest nivells o han disminuït o s’han mantingut.
El càlcul tria estacions limítrofes per descartar els efectes de creixement o disminució del trànsit. En ser limítrofes, el trànsit creix o disminueix igual, per tant l’efecte increment NO2 es produeix per les condicions de circulació en aquest àmbit. I per què han crescut d’un any per l’altre únicament al Poblenou? Doncs per les afectacions generades per la Superilla i que els veïns portem denunciant des del seu inici.
En termes ja no diaris, sinó d’episodis horaris de mesura de la contaminació, del 2016 al 2017 al Poblenou s’han incrementat en un 4,20% els episodis dolents o molt dolents, però el que encara és més evident: el 60% dels episodis d’alta contaminació al barri del Poblenou de l’any 2016 es van produir després de la instal·lació de la Superilla.
Exigim la retirada de la Superilla. És un mandat democràtic, tal com va quedar acreditat amb la consulta veïnal que es va realitzar i amb l’acord de la majoria de regidors del Ple del Districte de Sant Martí.
Exigim la retirada de la Superilla i posar fi a les múltiples afectacions que ha generat a la pràctica totalitat del barri i a la majoria dels veïns. L’Ajuntament està jugant amb la salut i la qualitat de vida dels veïns. I això és inadmissible. Manté un projecte sense recolzament democràtic ni veïnal, per pura i capciosa intransigència, tot i saber que en fer-ho està perjudicant la majoria de veïns del barri, començant per la seva salut.
Afectats Superilla Poblenou 