La Superilla del Poblenou, detonant de dos fracassos importants

Els creadors de la Superilla del Poblenou van pensar en ella com a primera pedra per construir una Barcelona idíl·lica en què el cotxe seria substituït per la bicicleta, l’asfalt per jardins i horts urbans, i la contaminació desapareixeria per l’efecte imparable de les bones intencions.

Però el món real és més fort que la “realitat virtual”. El PowerPoint accepta qualsevol elucubració màgica. La gran majoria dels veïns de Barcelona, no.

La Superilla del Poblenou, que es plantejava com la bandera i símbol de l’avantguardisme de Barcelona, ha resultat un fracàs que ha deixat despullades dues de les “idees força promogudes” per l’actual Ajuntament, tant pel govern com per part de l’oposició: ha despullat el model de mobilitat/urbanístic de la Barcelona del futur i també ha despullat el procés de participació democràtica dels veïns en el procés de decisió política.

El fracàs d’un model

El Pla de Mobilitat Urbana que amenaça Barcelona va ser aprovat l’any 2015 per una àmplia majoria del consistori. Els regidors que van aprovar aquest bonic document, si el van llegir, no van entendre quins efectes tindria la seva implementació. Possiblement van fer una lectura ràpida i en diagonal. Cap reflexió serena.

Una lectura tranquil·la i reflexiva de l’allau de dades, coloraines i gràfiques, permet diferenciar entre la descripció de la situació actual, els objectius del pla i les propostes d’actuació per assolir-los

Res a dir sobre la descripció de la situació, amb el benentès que les dades se suposen veraces. Res a dir sobre els objectius de rebaixa de contaminació atmosfèrica i pacificació de la circulació. Res a dir sobre l’objectiu de transferir viatgers del vehicle particular al transport públic.

Però molt a dir, i res de bo, de l’horrible artefacte urbanístic dissenyat per intentar aquests objectius. Res de bo a dir sobre les Superilles. Un cop les hem tastades ja podem dir que són una pèssima idea.

La Superilla del Poblenou ha creat problemes sense solucionar-ne cap dels que prometia solucionar. La contaminació acústica i atmosfèrica s’ha centrifugat, incrementant el seu global per la congestió de trànsit en el seu perímetre, i més enllà, que abans no existia.

Pensar que una política hostil envers els usuaris del cotxe serà la pedra filosofal que incrementarà usuaris de transport públic és simplement somiar truites. La transferència de viatgers del vehicle particular al transport públic només es produirà quan aquest sigui més còmode i eficient que el cotxe, o la moto.

Al Poblenou, al costat d’un reduït nucli d’entusiastes de la Superilla, s’ha conformat un gran grup d’afectats que se’n senten perjudicats. Greument perjudicats. La seva veu s’ha deixat sentir i els seus arguments han portat l’Ajuntament a fer les primeres rectificacions parcials. Insuficients, però significatives.

Significatives de què? Al Poblenou, la Superilla ha fracassat. Ha fracassat perquè està mal dissenyada, perquè crea problemes, perquè no soluciona res del que, presumptament, buscava solucionar. I sobretot ha fracassat perquè la gran majoria de veïns la rebutja.

Una prova que la Superilla ha fracassat és que, un cop vista i sentida la resposta dels veïns de Poblenou, els districtes amb Superilles pilot han decidit ajornar la implantació de les “seves” Superilles i “tornar-les a estudiar”. Només en faran una de petita a l’esquerra de l’eixample, a finals de 2018. La resta després de les eleccions de 2019.

El fracàs del compromís democràtic

La implantació de la Superilla ha deixat al descobert l’incompliment del compromís de BCN en Comú, i de l’esquerra en general, pel que fa a la promesa de participació de “la ciutadania” en les decisions polítiques. La promesa democràtica s’ha incomplert estrepitosament. L’Ajuntament ha parlat de les Superilles en cercles afins ideològicament però a l’hora de la veritat han implantat la primera Superilla del Pla de manera sobtada, en un lloc diferent al previst inicialment i sense parlar amb els veïns directament afectats. Només quan els afectats s’han organitzat en Plataforma cívica han simulat un diàleg que fins ara no ha estat un veritable procés de participació democràtica en la decisió.

Aquest incoherència entre l’ostentació i promesa de radicalitat en la defensa de participació ciutadana en les decisions col·lectives i l’actuació actual és un pecat que cometen els partits d’esquerra sense excepció, que són els que van prometre més participació. Han estat impermeables a la voluntat dels veïns de Poblenou.

La Superilla del Poblenou ha posat els partits polítics barcelonins davant la realitat. Aquest projecte seu és inviable. Si es portés a terme el Pla de Mobilitat actualment aprovat, Barcelona es col·lapsaria. Per veure-ho només cal analitzar amb atenció i sense prejudicis ideològics el plànol de les 503 Superilles previstes.

Alguns dels que van aprovar el Pla ja ho perceben, però encara no han passat “el dol” suficient per reconèixer-ho. La realitat els obligarà a fer el que convé: refer de dalt a baix el pla de mobilitat urbana de la Barcelona futura.

Jordi Campins

Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou

Barcelona 16/10/2016

Advertisements